Magnetisme domèstic
Al seu costat, la Manuela, castigada per un
imsomni cada cop més recurrent, llegeix en una revista un curiós
—d'entrada— reportatge sobre les relacions no provades entre les
radiacions dels camps electromagnètics i segons quins tipus de càncer.
A poc a poc, se n'adona que no era aquesta una de les lectures més
recomanables per acudir en cerca de la son perduda, ja que, a mesura
que va llegint, es va posant més i més nerviosa, i una onada de
preocupació la comença a envair de la mà, naturalment, de les
radiacions que vénen del preciós llum halogen de disseny que il·lumina
també la seva lectura.
|
Com cada matí de dia feiner, a les set s'havia posat en
marxa la ràdio que en Tomeu tenia a la tauleta de nit, que, per cert,
s'ha encarregat d'acaronar-lo amb la primera dosi de radiació
electromagnètica del dia. Tot seguit i de forma absolutament mecànica,
en Tomeu s'afaita amb una maquineta elèctrica que ja comença a demanar
descaradament una ben merescuda jubilació. Ben segur que les radiacions
que també emet aquesta màquina tenen molt a veure amb la sensació de
benestar que en Tomeu és capaç de sentir que l'envolta, tot i estar més
de mig adormit.
Com en els anuncis de la tele, després de la dutxa i de
la corresponent dosi addicional de radiació electromagnètica de
l'eixugador de cabell —cal evitar els refredats—, en Tomeu ha anat
ràpidament a la cuina, on el microones, que ha escalfat la llet, la
cafetera elèctrica i la torradora de pa funcionant els tres a l'hora,
s'han encarregat de mantenir un ambient molt adequat, ben recarregat de
les radiacions electromagnètiques pròpies d'aquestes màquines. Això sí,
de tant en tant, els motors de la nevera se sumaven a la festa, tot
ajudant a mantenir els nivells de radiació de la cuina.
Camí de la feina, sense que en Tomeu en sigui del tot
conscient, les línies d'alta tensió que permeten fer arribar
l'electricitat per tots els racons han evitat que en Tomeu estigués ni
per un instant desprotegit del suau ambient electritzant que l'envolta
constantment. De tota manera, la protecció no ha estat completa fins
que no ha arribat al lloc de treball i ha posat en marxa l'ordinador
que, d'una forma tan insubstituïble, l'ha anat acompanyant allà des de
gairebé sempre. El monitor de l'ordinador —al qual s'ha d'acostar cada
cop més per poder llegir el que hi surt: hauria d'anar a l'oculista—
s'encarrega acuradament de proporcionar-li una ben mesurada dosi de
radiació.
Amb l'únic parèntesi de devers mitja hora per anar a
dinar, en el qual només ha tingut devora alguns camps electromagnètics
insignificants, arriba per a en Tomeu l'hora d'anar a casa, protegit,
com a l'anada, per les radiacions de les línies elèctriques. És l'hora
de sopar i seure ben assegut davant la pantalla —gran des de fa poc—
del nou televisor. Unes quantes hores de zapping, i en Tomeu se'n va al
llit, on el transformador del llum halogen que té a la tauleta de
capçalera li permet de veure-hi mentre posa el ràdio-despertador en
hora. En Tomeu s'adorm tranquil, amb la satisfacció d'haver complert.
Ja és sabut que, qui dies passa, anys empeny... Sobretot, què seria la
vida sense l'electricitat!
Al seu costat, la Manuela, castigada per un imsomni cada
cop més recurrent, llegeix en una revista un curiós —d'entrada—
reportatge sobre les relacions no provades entre les radiacions dels
camps electromagnètics i segons quins tipus de càncer. A poc a poc, se
n'adona que no era aquesta una de les lectures més recomanables per
acudir en cerca de la son perduda, ja que, a mesura que va llegint, es
va posant més i més nerviosa, i una onada de preocupació la comença a
envair de la mà, naturalment, de les radiacions que vénen del preciós
llum halogen de disseny que il·lumina també la seva lectura.
Per un moment li vénen ganes d'interrompre el concert de
roncs amb què l'ha començada a obsequiar en Tomeu, i fer que participi
de la seva preocupació. Però un sentiment de compassió l'ha returada en
el darrer instant, quan ja havia començat a sacsejar-lo. Tot plegat,
rellegeix acuradament alguns dels passatges de l'article, i arriba a la
conclusió que, de fet, no se sap res del cert. Es tranquil·litza primer
quan veu un passatge que indica que els estudis experimentals sobre la
incidència del càncer en grups exposats a aquestes radiacions no poden
ser gaire significatius, ja que no es disposa de grups equivalents
—hàbits de vida, entorns similars...— dels quals es pugui dir que no hi
estiguin sotmesos. Per altra banda, arriba a un altre paràgraf ben
interessant: podria ser que les radiacions només accelerassin els
processos cancerígens i que no els provocassin... En fi, que no hi ha
res definitiu sobre aquesta qüestió, que encara hi ha molt per fer...
Mentre apaga el llum, se'n recorda que l'endemà ha d'anar a la
perruqueria...
Més val guardar...
Els primers treballs amb una certa flaire científica que posaven sobre
la pista de la possible incidència de les radiacions dels camps
electromagnètics sobre algunes formes de càncer, daten de l'any 1979.
Aquest any, dos investigadors de Denver, Colorado, varen publicar un
estudi que havien dut a terme que posava en evidència que la proporció
d'infants morts per leucemia i altres formes de càncer era entre dues i
tres vegades més gran per als grups de població que estaven exposats a
camps electromagnètics associats a cablatges d'alta tensió.
A partir d'aquí els estudis s'han multiplicat: Suècia,
els EUA, el Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, França, el Canadà... Per
tot el món s'han fet estudis experimentals que constataven una relació
directa entre l'exposició a aquesta casta de camps i un cert augment de
la incidència de segons quines formes de càncer. La creixent
implantació dels ordinadors en els llocs de treball va incrementar la
sensibilitat i preocupació sobre aquestes relacions, atès que és sabut
que els camps associats als monitors dels ordinadors són apreciables,
especialment perquè la seva intensitat és inversament proporcional al
quadrat de la distància al focus emissor.
Tot plegat, sigui perquè els interessos de les
companyies elèctriques siguin poderosos, per altres factors econòmics o
perquè no hi ha forma de treure'n res en net, ara per ara ningú no pot
dir que els camps electromagnètics produeixin càncer. Sí que se sap,
però, de forma definitiva, que aquests camps ajuden al creixement de
cèl·lules canceroses, és a dir, ajuden que el càncer cresqui quan ja
està declarat. Però també ajuden a créixer la medul·la dels ossos, amb
els consegüents efectes positius per ajudar a la recuperació de
fractures. En una paraula... que tot està bastant embullat, i que fa
falta molta de feina per poder arribar a conclusions definitives. Val a
dir que, finalment, tant els governs com els poderosos interessos
econòmics associats a aquest problema han decidit invertir diners en
les recerques necessàries, així que, a poc a poc anirem sabent més
coses i, sobretot, deixarà de ser un tema tabú.
Mentrestant i per tal d'evitar disgusts, no és gens
sobrer adoptar les mesures següents: No acostar-se més enllà de la
llargada del braç al monitor de l'ordinador. Veure la televisió des
d'un metre i mig o dos enfora, pel cap baix. Fer enfora de les
capçaleres dels llits ràdios, despertadors elèctrics, llums halògens i
similars. Si podeu triar entre una paret sense fils i una amb fils,
acostau el capçal del llit a la primera. En general, no us acosteu més
del necessari a qualsevol aparell elèctric o electrònic dels múltiples
que tenim per casa. Tampoc no aniria gens malament no viure a prop de
línies elèctriques, però contra això no podem fer gran cosa més que
tancar els ulls, per ara. De tota manera, si patiu quan veieu el vostre
fill aferrat a la TV, no dubteu a fer-l'hi apagar de tant en tant i
donar-li un bon llibre per llegir. De primer us maleirà, però, a la
llarga, veurà que ho feien per la seva salut.
Llorenç Valverde, 15 de març de 1995
|