Magnetisme domèstic

Al seu costat, la Manuela, castigada per un imsomni cada cop més recurrent, llegeix en una revista un curiós —d'entrada— reportatge sobre les relacions no provades entre les radiacions dels camps electromagnètics i segons quins tipus de càncer. A poc a poc, se n'adona que no era aquesta una de les lectures més recomanables per acudir en cerca de la son perduda, ja que, a mesura que va llegint, es va posant més i més nerviosa, i una onada de preocupació la comença a envair de la mà, naturalment, de les radiacions que vénen del preciós llum halogen de disseny que il·lumina també la seva lectura.

Com cada matí de dia feiner, a les set s'havia posat en marxa la ràdio que en Tomeu tenia a la tauleta de nit, que, per cert, s'ha encarregat d'acaronar-lo amb la primera dosi de radiació electromagnètica del dia. Tot seguit i de forma absolutament mecànica, en Tomeu s'afaita amb una maquineta elèctrica que ja comença a demanar descaradament una ben merescuda jubilació. Ben segur que les radiacions que també emet aquesta màquina tenen molt a veure amb la sensació de benestar que en Tomeu és capaç de sentir que l'envolta, tot i estar més de mig adormit.

Com en els anuncis de la tele, després de la dutxa i de la corresponent dosi addicional de radiació electromagnètica de l'eixugador de cabell —cal evitar els refredats—, en Tomeu ha anat ràpidament a la cuina, on el microones, que ha escalfat la llet, la cafetera elèctrica i la torradora de pa funcionant els tres a l'hora, s'han encarregat de mantenir un ambient molt adequat, ben recarregat de les radiacions electromagnètiques pròpies d'aquestes màquines. Això sí, de tant en tant, els motors de la nevera se sumaven a la festa, tot ajudant a mantenir els nivells de radiació de la cuina.

Camí de la feina, sense que en Tomeu en sigui del tot conscient, les línies d'alta tensió que permeten fer arribar l'electricitat per tots els racons han evitat que en Tomeu estigués ni per un instant desprotegit del suau ambient electritzant que l'envolta constantment. De tota manera, la protecció no ha estat completa fins que no ha arribat al lloc de treball i ha posat en marxa l'ordinador que, d'una forma tan insubstituïble, l'ha anat acompanyant allà des de gairebé sempre. El monitor de l'ordinador —al qual s'ha d'acostar cada cop més per poder llegir el que hi surt: hauria d'anar a l'oculista— s'encarrega acuradament de proporcionar-li una ben mesurada dosi de radiació.

Amb l'únic parèntesi de devers mitja hora per anar a dinar, en el qual només ha tingut devora alguns camps electromagnètics insignificants, arriba per a en Tomeu l'hora d'anar a casa, protegit, com a l'anada, per les radiacions de les línies elèctriques. És l'hora de sopar i seure ben assegut davant la pantalla —gran des de fa poc— del nou televisor. Unes quantes hores de zapping, i en Tomeu se'n va al llit, on el transformador del llum halogen que té a la tauleta de capçalera li permet de veure-hi mentre posa el ràdio-despertador en hora. En Tomeu s'adorm tranquil, amb la satisfacció d'haver complert. Ja és sabut que, qui dies passa, anys empeny... Sobretot, què seria la vida sense l'electricitat!

Al seu costat, la Manuela, castigada per un imsomni cada cop més recurrent, llegeix en una revista un curiós —d'entrada— reportatge sobre les relacions no provades entre les radiacions dels camps electromagnètics i segons quins tipus de càncer. A poc a poc, se n'adona que no era aquesta una de les lectures més recomanables per acudir en cerca de la son perduda, ja que, a mesura que va llegint, es va posant més i més nerviosa, i una onada de preocupació la comença a envair de la mà, naturalment, de les radiacions que vénen del preciós llum halogen de disseny que il·lumina també la seva lectura.

Per un moment li vénen ganes d'interrompre el concert de roncs amb què l'ha començada a obsequiar en Tomeu, i fer que participi de la seva preocupació. Però un sentiment de compassió l'ha returada en el darrer instant, quan ja havia començat a sacsejar-lo. Tot plegat, rellegeix acuradament alguns dels passatges de l'article, i arriba a la conclusió que, de fet, no se sap res del cert. Es tranquil·litza primer quan veu un passatge que indica que els estudis experimentals sobre la incidència del càncer en grups exposats a aquestes radiacions no poden ser gaire significatius, ja que no es disposa de grups equivalents —hàbits de vida, entorns similars...— dels quals es pugui dir que no hi estiguin sotmesos. Per altra banda, arriba a un altre paràgraf ben interessant: podria ser que les radiacions només accelerassin els processos cancerígens i que no els provocassin... En fi, que no hi ha res definitiu sobre aquesta qüestió, que encara hi ha molt per fer... Mentre apaga el llum, se'n recorda que l'endemà ha d'anar a la perruqueria...

Més val guardar...

Els primers treballs amb una certa flaire científica que posaven sobre la pista de la possible incidència de les radiacions dels camps electromagnètics sobre algunes formes de càncer, daten de l'any 1979. Aquest any, dos investigadors de Denver, Colorado, varen publicar un estudi que havien dut a terme que posava en evidència que la proporció d'infants morts per leucemia i altres formes de càncer era entre dues i tres vegades més gran per als grups de població que estaven exposats a camps electromagnètics associats a cablatges d'alta tensió.

A partir d'aquí els estudis s'han multiplicat: Suècia, els EUA, el Regne Unit, Dinamarca, Finlàndia, França, el Canadà... Per tot el món s'han fet estudis experimentals que constataven una relació directa entre l'exposició a aquesta casta de camps i un cert augment de la incidència de segons quines formes de càncer. La creixent implantació dels ordinadors en els llocs de treball va incrementar la sensibilitat i preocupació sobre aquestes relacions, atès que és sabut que els camps associats als monitors dels ordinadors són apreciables, especialment perquè la seva intensitat és inversament proporcional al quadrat de la distància al focus emissor.

Tot plegat, sigui perquè els interessos de les companyies elèctriques siguin poderosos, per altres factors econòmics o perquè no hi ha forma de treure'n res en net, ara per ara ningú no pot dir que els camps electromagnètics produeixin càncer. Sí que se sap, però, de forma definitiva, que aquests camps ajuden al creixement de cèl·lules canceroses, és a dir, ajuden que el càncer cresqui quan ja està declarat. Però també ajuden a créixer la medul·la dels ossos, amb els consegüents efectes positius per ajudar a la recuperació de fractures. En una paraula... que tot està bastant embullat, i que fa falta molta de feina per poder arribar a conclusions definitives. Val a dir que, finalment, tant els governs com els poderosos interessos econòmics associats a aquest problema han decidit invertir diners en les recerques necessàries, així que, a poc a poc anirem sabent més coses i, sobretot, deixarà de ser un tema tabú.

Mentrestant i per tal d'evitar disgusts, no és gens sobrer adoptar les mesures següents: No acostar-se més enllà de la llargada del braç al monitor de l'ordinador. Veure la televisió des d'un metre i mig o dos enfora, pel cap baix. Fer enfora de les capçaleres dels llits ràdios, despertadors elèctrics, llums halògens i similars. Si podeu triar entre una paret sense fils i una amb fils, acostau el capçal del llit a la primera. En general, no us acosteu més del necessari a qualsevol aparell elèctric o electrònic dels múltiples que tenim per casa. Tampoc no aniria gens malament no viure a prop de línies elèctriques, però contra això no podem fer gran cosa més que tancar els ulls, per ara. De tota manera, si patiu quan veieu el vostre fill aferrat a la TV, no dubteu a fer-l'hi apagar de tant en tant i donar-li un bon llibre per llegir. De primer us maleirà, però, a la llarga, veurà que ho feien per la seva salut.

Llorenç Valverde, 15 de març de 1995

All rights unreserved 2003.