Perills ocults

Ja fa temps que el porter automàtic de la meva comunitat de veïnats no funciona ni amb rodes, i això que l'hem fet mirar per molts de tècnics que, de vegades, han aconseguit que funcionés una miqueta durant una partida de dies fins que, inevitablement s'ha tornat a espatllar. L'explicació més plausible que hem obtingut per a aquest comportament capritxós i erràtic atribueix tota la culpa a la humitat, l'ambiental, vull dir. Pel que sembla els trossos exteriors de la instal·lació no estan prou protegits de les inclemències del temps i això fa que, en poc temps, els fils de coure es rovellin, «se sulfatin» ens va dir un tècnic, i les connexions deixin de fer la seva feina. Ens han arribat a convèncer que s'havia de canviar tota la instal·lació, posar fils amb un aïllament més bo, amb conductors més resistents al temps i protegir millor les connexions però, ai las!, resulta que les conduccions per on passen aquests fils estan estrangulades en algun lloc i, per consegüent, hem de fer regates noves, una obra gaire bé major, o bé posar d'aquesta canaleta exterior que ara s'usa i que resulta tan poc estètica. Si és que han arribat aquí, ara tendrien tot al dret a demanar-se què n'han de fer vostès del meus problemes quasi domèstics i la resposta és ben simple, ja que crec que els pot ajudar a entendre la importància i abast del reportatge que he pogut llegir just avui a la revista del mes de febrer de la IEEE, la major associació professional del món d'enginyers elèctrics i electrònics, i que explica amb pèls i senyals com aquest mateix problema de l'efecte destructiu que té la humitat sobre els fils de la instal·lació del porter automàtic de ca meva, s'ha convertit, mutatis mutandi, en un dels pitjors malsons dels encarregats del manteniment dels avions comercials. Està clar que, tanmateix, convé salvar la distància i diferències entre les dues situacions, per una banda, tot i que un avió comercial de grossària mitjana pot dur fàcilment prop de dos-cents quilòmetres de fil, resulta relativament fàcil la seva substitució ja que no hi toca haver conduccions estrangulades. Ara bé, el fet que el porter automàtic de ca meva funcioni d'aquella manera, quan ho fa, no va més enllà d'una certa incomoditat no gaire grossa; per contra, un aïllament defectuós en un fil elèctric d'un avió pot arribar a ser la causa d'una explosió que el destrueixi completament, com sembla que ha estat el cas dels dos avions 747 que varen explotar en vol, el Swissair 111, l'any 1998, i el TWA 800, l'any 1996.

Pam envant, pam enrere, l'article ve a dir que els avions duren més que l'aïllament que duen els fils elèctrics i que aquest comença a ser un problema important per una flota d'avions de la qual prop d'un quaranta per cent té més de vint anys i més d'un vuitanta en té més de deu. O sigui que si, fins ara, encara no havien entès perquè en els avions està vedat fer servir tota casta d'aparells elèctrics, cassettes, lectors de CD, ordinadors i un llarg etcètera, ja es poden començar a ensumar que la resposta apunta cap al fet que no s'acaben de fiar de l'estat dels aïllaments dels fils de la instal·lació elèctrica de l'avió que, segons es desprèn de la lectura d'aquest article poden començar a fallar, a partir dels deu anys d'antiguitat. Curiosament, aquesta dada, més que regirar hauria de servir per donar una certa tranquil·litat ja que tot i haver fugues elèctriques continuades, afortunadament són molt pocs els avions que exploten. El resum final de tota aquesta història és que, tot i tractar-se d'un problema important, està diagnosticat i en vies de ser resolt d'una forma satisfactòria (la qual cosa no vol dir totalment). Una d'elles, la més simple, consistiria a dotar les instal·lacions elèctriques dels avions d'interruptors diferencials, com els que toca tenir a les instal·lacions domèstiques i que detecten fugues de corrent. Tot això sense tenir en compte que això seria una mesura addicional a la més efectiva, tot i que més cara, i que ja es posa en pràctica de canviar, de temps en temps, tot el cablejat dels avions, canvis que permeten, a més, incorporar nous tipus d'aïllament més resistents i, fins i tot, cablejat intel·ligent capaç d'autodetectar les fallades a l'aïllament. De tota manera, tot i el missatge positiu de l'article, els puc ben assegurar que seguiré sense poder evitar l'esglai que em produeix veure l'edat d'alguns avions en els que em toca viatjar, i que jo sempre havia atribuït a manies meves injustificades. Per descomptat que, després de saber tot això tampoc no faig comptes comprar accions d'Iberia. Però no seria honrat si no els digués que tampoc pensava fer-ho abans de saber-ho, i és que em fa l'efecte que hauré de menester els diners per pagar la reparació del porter automàtic. Preu per preu, trob que em convé més.

Llorenç Valverde
Diari de Balears, 14 de març del 2001