Riscos fantasmes

El passat dissabte, l'associació valenciana d'afectats per la contaminació electromagnètica va aconseguir reunir més de dues-centes persones per tractar les accions necessàries per tal d'aconseguir cobertura legal per a tots aquells ciutadans que es considerin damnificats per les antenes de telefonia mòbil i/o pels camps electromagnètics que generen algunes instal·lacions elèctriques. El problema que plantegen els membres d'aquesta associació és de molt difícil solució ja que pertany a una categoria que els americans, sempre disposats a anomenar–ho tot, en diuen risc fantasma. Aquest és un concepte legal i que no implica cap tipus de trivialització o negació de la realitat de les tragèdies humanes que hi ha darrere de la majoria d'aquestes reivindicacions. El terme es refereix a la impossibilitat científica d'establir una relació causa–efecte entre determinats riscos i la seva incidència sobre la salut humana. I la relació entre l'exposició continuada als camps electromagnètics i l'aparició de determinats tipus de càncer encara no ha pogut ser establerta més enllà del dubte raonable que requereix la presumpció d'innocència.

Ara, al risc dels camps electromagnètics, cal afegir el de les antenes de telefonia mòbil que tant han proliferat, fins el punt de convertir totes les àrees habitades del món dit civilitzat en un immens rusc, en el qual les diferents cel·les hexagonals estan delimitades per les àrees de cobertura que correspon a cada antena. D'entrada, cal esmentar que el tipus de risc associat a aquestes antenes i el dels camps electromagnètics són diferents, a causa de les diferències entre les longituds d'ona d'una i altra radiació. Les primeres, les dels camps electromagnètics, són dels tipus no ionitzant, cosa que significa que no s'ha provat que produeixen efectes sensibles en el seu entorn. Per contra, les de telefonia mòbil estan en la franja de les microones que, després de la descoberta casual que va fer Percy L. Spencer els anys quaranta, és sabut que produeixen l'escalfament que permet als forns de microones fer la seva feina. Tant en un cas com en l'altre, hi ha uns límits legals sobre la intensitat d'aquestes radiacions que no poden ser sobrepassats, però així i tot són molts els casos denunciats de proliferació de molèsties i malalties que podrien estar associades a la proximitat d'antenes de telefonia mòbil o instal·lacions que generen camps electromagnètics.

De moment, l'única eina científica que hi ha a l'abast per esbrinar aquestes relacions causa–efecte són els estudis epidemiològics i, segons alguns experts en la matèria, aquesta ciència encara està en els seus inicis. Per dir–ho fàcil, ara per ara, essencialment només hi ha dues metodologies d'investigació: els experiments amb animals i els estudis estadístics que analitzen la incidència de determinades malalties entre grups exposats al risc i grups que no hi estiguin. Està clara la dificultat que suposa extrapolar els estudis fets a animals que acostumen a ser exposats a dosis dels riscos molts més elevades que les habituals, ja que cal no oblidar que el verí està en la dosi. Per altra banda, els estudis estadístics, o bé no gaudeixen d'un grup de control prou bo, com és el cas dels camps electromagnètics ja que és ben bé impossible trobar un lloc civilitzat on no n'hi hagi; o bé no hi ha mostres prou significatives de població exposades al risc, com podria ser el cas de les antenes de telefonia. Aquesta combinació dóna com a resultat la qualificació de fantasma per a aquests riscos, la qual cosa no fa més que afegir angoixa a la percepció pública d'aquests problemes que, invariablement, tenen darrere fortíssims interessos econòmics.

De tota manera, de tant en tant, hi ha governs, com el britànic, que despit d'aquests interessos, tracten d'esbrinar els detalls del problema. És així que va formar una comissió d'experts independents que tenia com a missió avaluar els riscos de l'ús de la telefonia mòbil. Aquesta comissió, presidida per Sir William Stewart, va emetre un informe el passat estiu en el qual tot i concloure que l'evidència disponible no permetia establir que les dosis de radiació actualment permeses suposin perill per a la salut humana, tampoc no era possible, per ara, afirmar que aquestes radiacions no siguin potencialment perilloses, especialment per als més joves, és a dir, al·lots i adolescents. Per la qual cosa, i genèricament, recomanava fer servir el mòbil el mínim temps possible, fer servir sempre els dispositius de mans lliures, evitar parlar pel mòbil i conduir a la vegada, evitar la ubicació d'antenes a prop d'escoles i tot un seguit de recomanacions que generen molta d'intranquil·litat i que, fet i fet, fan pensar que els forts interessos econòmics que hi ha darrere impediran com sigui que s'arribi al fons dels possibles problemes de salut associats a l'ús de mòbils. Fins i tot, els més cínics postulen que tant se val, ja que els humans estem disposats a sacrificar fins i tot la nostra vida a la tecnologia i posen com a exemple l'elevat nombre de morts i ferits associats a l'ús dels cotxes. Per això mateix, no deixa de ser reconfortant que hi hagi associacions que, com la valenciana, no accepti aquesta casta de postulats i exigeixin que s'arribi al fons del problema, amb tots els ets i els uts. Tots els ho hauríem d'agrair.

Llorenç Valverde,

Diari de Balears, 21 de febrer del 2001