Balanç

Cada any, quan arriben aquestes dates, m'adon que tampoc enguany no he duit una agenda ordenada on hagi registrat els esdeveniments més significatius, així com han anat passant. D'aquesta manera tendria ben resolt el problema que se'm planteja a l'hora de fer l'obligat balanç d'allò que ha estat el més significatiu entre les novetats amb les quals l'actualitat ens ha anat obsequiant. És així que no em queda més remei que triar entre fer aquest balanç de cap o refiar-me de les seleccions, certament subjectives, que fan els diferents mitjans de comunicació, particularment les televisions. De tota manera, tant si és amb memòria registrada o volàtil, tothom acostuma a agranar de cap a allò que més li convé i, per consegüent, no tenc cap casta de vergonya a fer el meu resum particular, per esbiaixat que pugui semblar.

Posats a ser objectius, encara que només una miqueta, segurament de l'àmbit tecnoinformàtic més d'un hom destacaria com a esdeveniment de l'any l'inici del macrojudici contra Microsoft per les seves pràctiques mafiomonopolistes (per cert, qui es recorda a hores d'ara d'aquest afer?). D'altres, segurament, posarien l'èmfasi en tot l'aldarull que s'ha muntat durant l'any davant la imminent i mai ben ponderada catàstrofe del 2000 que, segons diuen, a Europa prendrà forma molt abans amb això de la moneda única, l'euro. Fins i tot, n'hi hauria que destacarien la mostra de potència il·limitada manifestada per Internet arran de la publicació de l'informe Starr sobre les vel·leitats lewinskianes del president Clinton. Tot plegat res, res de res. Sense gens de por de fer curt jo els diria que la notícia d'enguany és que no hi ha hagut cap notícia de l'àmbit tecnoinformàtic que hagi merescut cap primera pàgina. Per no haver-hi, no n'hi ha haguda cap que fos digna d'uns titulars un poquet grossos. I, per consegüent, puc triar aquelles que més em convinguin per fer aquest resum de l'any. I la veritat és que no he dubtat gaire per fer aquesta triadella: m'he quedat amb dues notícies que vénen de llocs tan diferents com el Japó i el Principat.

Del Japó cal ressaltar l'aparició d'aquells aparells semblants als tamagotxis però que serveixen per lligar. Aparentment, els posseïdors d'aquests estris són avisats per un renouet quan detecten la presència, a menys de quatre metres i mig, d'algú altre del sexe contrari que també dugui una maquineta d'aquestes. Ja ho veuen: anys i panys de civilització i progrés per acabar adoptant solucions que la mare natura ja té previstes des dels inicis del temps, atesa la facilitat amb la qual els animals es comuniquin entre ells quan estan en zel. Habilitat que devem tenir atrofiada i que aquests aparellets ens han de retornar com una pròtesi qualsevol. De fet, al Japó, sempre al Japó, en poques setmanes s'havien venut més de tres-cents mil aparells d'aquests. La notícia seria força més espectacular i digna d'una primera plana si les cròniques parlassin també d'una distribució equilibrada de sexes entre els compradors, la qual cosa confirmaria la potencial utilitat final de l'aparell. Sense aquestes dades, però, no queda més remei que mostrar-se, de moment, una miqueta escèptic.

L'altra notícia, la que ve de les terres del Principat, parla de la reeencarnació d'un cosí d'enfora del Gran Germà d'Orwell sota l'aparença d'un regidor de l'ajuntament d'Olot. Es tracta del regidor de Medi Ambient que va ser el que va anunciar que a partir de l'any que ve els vehicles mecànics que fan la recollida diària dels fems d'Olot estaran sotmesos a un control via satèl·lit, amb un GPS d'aquests que també serveixen per anar a pescar llampugues, que permetrà localitzar-ne la posició en cada moment i determinar l'eficàcia de la seva actuació. Es tracta de substituir les imperfeccions de la visió humana amb la perfecció i exactitud de la visió per satèl·lit. Estic tan astorat que no em queda gairebé res per dir, però ja s'ho poden imaginar, d'aquí a poc seran els mateixos escombraires els que duran el GPS cueta i a poc a poc ... tots acabarem amb un d'aquests penjat pel coll.

De tota manera no tot ha de ser negatiu, la combinació del GPS portàtil amb els tamagotxis lligaires ens ha d'estalviar fins i tot la feina d'haver de localitzar la parella: el mateix GPS ens en donarà les coordenades relatives exactes. Que no sigui dit.

Llorenç Valverde

Diari de Balears. 30 de desembre 1998

Tornar a l'índex d'En teníem més ...