Telefeina

A mesura que s'anava acostant cap a mi, la cara i el gest d'en Tomeu no indicaven bons presagis: o venia amb una pregunta rara o cosa li havia passat que el tenia molt amoïnat. Llavis ben arrufats i torts, ulls mig aclucats i bones gratades de clatell amb la mà esquerra. Definitivament allò pintava molt malament. Per consegüent, vaig decidir prendre la iniciativa, amb l'esperança que això em donàs algun avantatge.

—Què passa, Tomeu? Què és això que et pica tan fort?

En Tomeu no va canviar gens de posat, de fet, com ell diu —parodiant na Susana, l'amiga cursi de na Mafalda—, «el que passa és que som pocs i ens coneixem molt!», i per consegüent no estava gens sorprès de trobar-me a la defensiva.

—Mem! Què és aquest trull de la telefeina? Els diaris no fan més que parlar-ne i parlar-ne, i les darreres coses que he llegit em fan pensar que, tot plegat, això de la telefeina està més que inventat i posat en pràctica. La meva padrina ja ho feia, això. Que no en deien economia submergida?

Vaig dubtar entre arrencar a córrer mormolant alguna excusa més o menys inversemblant o agafar en Tomeu per un braç i anar a prendre tranquil·lament i a la fresca d'alguna ombra un refresc —sense esperit de vi— amb la sana intenció d'explicar-li amb un cert detall tot això. Aquesta és l'opció que va guanyar, sobretot perquè tenia molta de set.

Per situar la discussió, amb bones paraules vaig intentar esbrinar d'on li venia la panada mental, a en Tomeu:

—Que véns de prendre el sol? Jo no sé què té a veure la teva padrina amb la telefeina. No va de fer feina davant la tele. Ja ho saps, no?

—Tu sí que hi has anat, a prendre el sol. T'ho explicaré, ja que veig que encara ho entens menys que jo: això de la telefeina és que ja no importarà anar a la fàbrica o a l'oficina: feràs feina a ca teva i l'enviaràs quan la tinguis feta a l'oficina que et pertoqui, i després te'n comanaran més i així…

—Molt bé, Tomeu —vaig assentir—, però encara no sé què té a veure això amb l'economia submergida i la teva padrina…

—Res més fàcil: la meva padrina feia collars de perles, li duien el fil i les perles a ca seva i quan els tenia acabats els anaven a cercar i li'n duien més. Una altra tia meva cosia camises i calçons de la mateixa forma: li duien els patrons fets i li pagaven un tant per cada peça cosida. L'única cosa que ara hi ha de nou és que, en comptes de dur la feina amb una furgoneta, l'enviaran per aquestes autopistes electròniques d'informació, o no?

Em vaig enviar una mica de saliva, vaig arronsar les espatlles i vaig quedar mirant en Tomeu, tot maleint la seva diabòlica capacitat per simplificar les coses. No sabia ben bé què dir-li…

—Home, jo no crec que es donin les mateixes condicions d'explotació que a vegades es donen en les situacions que esmentes… Pensa que els teletreballadors hauran de ser persones amb una qualificació professional alta, que si bé fan la major part de la seva feina —més o menys creativa— en solitari, necessiten l'intercanvi i les discussions amb col·legues propers per poder anar endavant… Per això és necessari un centre que agrupi els serveis que aquests treballadors necessiten i els doni facilitats per reunir-se, o bé realment o bé virtualment mitjançant videoconferències… Pensa que tothom està d'acord amb el fet que aquesta manera de fer feina serà una de les més importants activitats econòmiques d'un futur no gaire llunyà…

—Sí, sí…, tu sempre ho veus tot color de rosa, però una cosa són els projectes més o menys idíl·lics sobre el paper i l'altra són les implementacions reals d'aquests projectes... Què vol dir, que ara els professors d'universitat fareu les tutories per videoconferència? Només faltava això!

En Tomeu, sense esperar resposta i encara gratant-se el cap, se'n va. Jo em deman què té de dolent l'última idea que he expressat. Així ens estalviaríem embussos en els accessos al campus i podríem dedicar part del temps que empram en aquests trajectes per fer feina de bondeveres a ca nostra. Això per no parlar de l'estalvi energètic i de contaminació i…

Tanmateix no serà per demà, això.

Llorenç Valverde, 21 de juny de 1994

Tornar a l'índex d'En teníem més ...