IBM contra Napster

Dilluns passat IBM va presentar una nova versió de la seva tecnologia contra la lliure distribució de música a través d'Internet, en el que sembla ser un primer moviment, més o menys seriós, contra el desgavell, per a la indústria musical, que suposa l'existència de servidors, com Napster o Gnutella, que permeten l'intercanvi directe entre usuaris d'arreu del món de tota casta de música codificada en mp3. Les controvèrsies sobre els drets d'autor i de còpia que les tecnologies digitals han generat, tenen el seu origen en el fet que amb aquestes tecnologies és possible realitzar còpies amb la mateixa qualitat que l'original a un cost molt baix. Com que els drets d'autor i els de còpia s'han cobrat sempre junts, està resultant molt i molt difícil adaptar els canals de distribució i comercialització a la desaparició o perduda de rellevància del cost de la còpia. El que està passant amb la música codificada en mp3 seria un exemple paradigmàtic d'aquestes dificultats, ja que avui ha esdevingut una pràctica corrent i a l'abast de gaire bé qualsevol economia la fabricació de CD de música, amb la mateixa qualitat que els comercials, construïts a partir de música obtinguda a través d'Internet, recodificada en el format estàndard dels discos compactes i estampats amb una enregistradora casolana. Tot això sense tenir en compte la simple còpia directa de disc, un de cada tres dels que es produeixen, que també es pot fer amb aquestes enregistradores: tot plegat amb un equipament de devers quaranta mil duros i per trenta duros per cada disc compacte verge.

Tanmateix, hi ha analistes que veuen molt de coratge en els esforços d'IBM, però que manifesten el seu escepticisme sobre la seva viabilitat. I és que el problema és de difícil solució ja que, com tantes d'altres vegades, s'han de satisfer requeriments que són incompatibles. D'una banda hi ha la pretensió legítima dels diferents sectors de la indústria de la música que reclamen un sistema de distribució que els permeti mantenir el negoci i seguir donant de menjar a moltes famílies: creadors, productors, distribuïdors i altres. De l'altre costat hi ha els consumidors que s'han enllepolit amb la possibilitat de poder obtenir de forma instantània qualsevol peça de música que els pugui venir al cap, amb la mateixa qualitat que la que troben en els productes comercials que poden comprar. En aquest context, resulta tan fàcil com inútil fer crides a la responsabilitat d'aquests consumidors i recordar que la seva pràctica condueix de forma irremeiable a la desaparició de la indústria que ha fet possible que existeixin els enregistraments tan apreciats pel seu esbarjo personal. Es tracta, per consegüent, d'aconseguir canals de distribució amb les facilitats que presenten els associats a servidors com Napster o Gnutella (i d'altres) però que, a la vegada, permetin assegurar el pagament dels drets d'autor i d'enregistrament en una quantitat suficient per tal de mantenir la indústria necessària per la producció d'aquests enregistraments. I aquest és un problema que es pot encarar de, almenys, dues maneres diferents, una bona i la que proposa IBM i que consisteix en incorporar restriccions als enregistraments de tal manera que segueixi essent possible la seva distribució per Internet, del productor al consumidor, però que per l'intercanvi entre consumidors estigui limitada la capacitat de reproducció a una sola vegada o una petita part de la peça. Dit altrament, la codificació ha de ser de tal manera que la primera còpia, la que rep el consumidor que paga per ella, sigui bona, però que no pugui anar més enllà, d'una forma similar al que ara diuen que passa amb els DVD. Diu l'experiència que, entre les hackers i el rebuig dels usuaris, un sistema d'aquesta classe té molt poc futur. Per contra, ja des dels inicis de l'expansió de les tecnologies digitals, hi ha una tendència que aposta per combatre la possible mort d'aquesta indústria amb imaginació, fent servir totes les possibilitats que la comercialització de productes associats a la música hi ha avui en dia. Diuen els defensors d'aquesta tendència que cal substituir el preu de la còpia, que abans es feia servir per cobrar també els drets d'autor, per la venda de camisetes, entrades per concerts en directe i un llarg etcètera de coses que permeti al comprador distingir-se del que només té la simple còpia il·legal. Aquest és un experiment que ja han fet alguns grups mítics, com Grateful Dead, i del qual en vam poder tenir un relat en directe per part d'un dels seus lletristes, J. P. Barlow, aquí a Palma, l'any 1996. No podrem dir que no ens ho hagin explicat d'hora.

Llorenç Valverde,

Diari de Balears. 24 de gener del 2001

Tornar a l'índex d'En teníem més ...