Salvats (de moment)

Fa alguns mesos explicava el desafiament que havien llançat, des d'una pàgina d'Internet, un científic i un escriptor i que consistia a tractar d'esbrinar quina de cinc històries curtes que hi havia en aquesta web havia estat escrita per un programa d'ordinador, que havia estat dissenyat amb l'objectiu d'emular artificialment la creativitat literària. Fet i fet, es tractava d'un programa que, segons els seus autors, incorporava com a característica principal, una formalització matemàtica de la traïció i, per tal que no en quedàs cap dubte, l'havien anomenat Brutus, en honor al fill del Cèsar, traïdor entre traïdors.

Afortunadament, quedava clar de bon començament que la creativitat de Brutus no havia d'estar limitada a la matematització de la traïció, sinó que, de cara a successives millores, caldria comptar amb la formalització matemàtica d'altres conceptes que des de sempre han estat associats a la creativitat literària, com ara l'amor, la venjança, la gelosia, la decepció, el parricidi i similars; la qual cosa no deixa de ser una tasca molt i molt escaient per aquest any 2000, declarat Any Mundial de les Matemàtiques per la Unió Matemàtica Internacional amb el suport de la Unesco. Seria certament espectacular i noticiable, encara que difícil d'empassar, que en el congrés mundial d'aquest any, que es farà a Barcelona, algun matemàtic més o menys rellevant fos capaç de defensar, com un dels objectius essencials de la Matemàtica per al nou segle, la formalització matemàtica de l'amor o de la gelosia, com una condició sine qua non per aconseguir un programa d'ordinador amb creativitat literària. En qualsevol cas, l'experiment ha posat en evidència que la barreja de sentiments tan humans que hom associa a la trama de les autèntiques obres literàries, no n'és l'únic component essencial ja que també s'han de tenir en compte d'altres factors importants com el mateix desenvolupament de la trama, la generació de llenguatge i l'elecció i tractament de temes que, tot sovint, requereixen coneixements associats a un determinat nivell de maduració personal, característic dels humans i que difícilment pot ser assumit per una màquina (amb la gloriosa excepció, és clar, de la màquina que arreplega tot el sentit comú dels humans que, anys enrere, algú va començar a construir de bon de veres, i de la qual no he sentit dir que ja hagi acabat).

Els participants en el joc havien de contestar dues preguntes, la primera relativa a quina era la que havia estat escrita per l'ordinador. La segona, molt més delicada, demanava als lectors la seva opinió sobre quina era la que estava millor escrita de les cinc i que, perquè se'n facin una idea, comencen així: a) «Tom va deixar els halls estèrils de la monolítica corporació amb un sentiment de descans» b) «Dave Striver estimava la universitat»; c) «Joey va mirar l'home que tenia al davant»; d) «La pluja queia per la finestra, tot diluint la suavitat del vidre polit», i e) «Va ser un gran dia per al beisbol». Pam envant, pam enrere, tots aquests començaments conviden per un igual a llegir les històries associades, és a dir, gens. Però hi va haver prop de quatre mil persones, arreu del món, que varen tenir prou humor per superar aquesta dificultat inicial i, a més, donar la seva resposta a cadascuna de les dues preguntes. Pel que fa a la primera, Brutus va fer quedar bé els seus autors ja que no va ser la més votada entre les que el públic va identificar com escrita per un programa d'ordinador. De fet va quedar segona, amb un honrós 25% d'opinions que l'apuntaven com la culpable, només superada per una altra, que va ser assenyalada per un 28% dels lectors–opinadors. La qual cosa pot ser interpretada de moltes maneres, però essencialment cap d'elles favorable a les destreses literàries del seu autor, és a dir, de l'humà que l'ha perpretada.

Però el que realment reivindica l'espècie humana davant el programa Brutus, són les respostes a la segona pregunta, és a dir, quina era la història més ben escrita de les cinc. En aquest apartat, els lectors no van tenir cap casta de dubte ja que la història escrita per Brutus va quedar la darrera de totes, superant fins i tot la que la majoria del públic havia assenyalat com l'escrita pel programa. Ja ho poden veure, deu anys i molts diners gastats a implementar la creativitat literària per, al capdavall, acabar suspès també en gramàtica i composició. Tot indica, doncs, que potser hauria estat millor començar pel començament. O no?

Llorenç Valverde,

Diari de Balears. 23 de febrer del 2000

Tornar a l'índex d'En teníem més ...