Els trenta anys de HAL

Aquests dies farà trenta anys que es va estrenar per aquestes contrades la pel·lícula 2001: una odissea a l'espai. És a dir, aquests dies farà trenta anys que vàrem començar a tenir por als ordinadors. Els vàrem començar a tenir por molt abans de poder arribar a intuir que acabarien ocupant els nostres espais més quotidians. HAL, el protagonista de la pel·lícula de Kubrik, basada en una història de Clarke, era un ordinador acabat d'ensamblar, segons ens explica ell mateix, en una planta d'IBM a Urbana, Illinois, el 12 de gener de 1997 i, per consegüent, hauria de tenir avui un any i mesos. Aquesta meravella d'ordinador tenia un grapat d'habilitats reservades en exclusiva als humans: xerrar, entendre, veure, aprendre, planificar, prendre decisions i, allò que acaba sent la causa de la catàstrofe final, tenir sentiments. La trama central de la pel·lícula gira precisament a l'entorn del fet que, gràcies a aquests sentiments, l'ordinador acaba per rebel·lar-se contra el seu creador, tal com esdevé amb el Frankestein-Prometeu de Mary Shelley.

S'ha de dir que quan la pel·lícula va arribar aquí, varen ser molt pocs els que es fixaren en la importància de HAL, atès que els estols d'intel·lectuals habituals de l'època es varen dedicar frenèticament a cercar interpretacions profundes al missatge contingut i representat pel monolit. La recerca d'aquest monolit havia provocat la missió que HAL havia de controlar i que, per un excés de zel, dignitat i autoestima, fa fracassar de cap a peus. Probablement, en aquells anys, cercar i trobar explicacions metafísiques en el monolit pedra-filosofal, devia ser molt més urgent que qualsevol altra cosa, sobretot perquè encara no hi havia ordinadors per fer por i també, sigui dit de passada, perquè aleshores era bastant més plausible que els humans arribassin a la Lluna –com va passar un any més tard– que no que poguessin arribar a construir màquines intel·ligents com HAL. Una pura i simple qüestió de prioritats.

Però, a poc a poc, el missatge dels il·luminats que havien introduït el terme –terrible– d'«Intel·ligència Artificial», devers l'any 1956, va començar a propagar-se amb una velocitat encara més gran que la de la tecnologia informàtica que l'havia de fer possible. Aleshores va quedar clar, una vegada més, la inutilitat d'algunes de les discussions dels intel·lectuals, atès que el que la pel·lícula havia deixat per damunt de qualsevol cosa i més enllà de qualsevol dubte raonable, era senzillament la por –pànic, ben bé– que si s'arribava a la Intel·ligència Artificial, personificada per HAL, aleshores sense cap casta de dubte s'acabaria produint alguna situació de conflicte greu entre els humans i les màquines. La pregunta que es va començar a fer aleshores, i encara es repeteix tot sovint, va ser: I no serà perillòs això dels ordinadors intel·ligents?

Per descomptat que avui ningú no creu –o hauria de creure– que ni a Urbana, Illinois, ni a qualsevol altre indret del món, s'hagi construït un ordinador intel·ligent. Però amb l'explosió d'Internet no són poques les veus, diguem-ne qualificades, que ja fa temps que prediquen sobre la intel·ligència a la xarxa: ens diuen que Internet és la primera passa per canviar de lloc la intel·ligència, que ha de passar dels centres emissors –on se suposa que és ara– als receptors. D'aquesta manera, el perill seguiria estant en els ordinadors, aquest maleïts aparells!, que ara estan destinats a actuar com a tentacles domèstics d'una intel·ligència que, com qualsevol intel·ligència de bon de veres, està destinada a rebel·lar-se contra els seus creadors. La cosa però, no està gaire madura ja que, per la seva omnipresència, són pocs els que es preocupin d'una possibilitat que, avui per avui, es veu bastant més enfora que, per exemple, el cataclisme informàtic associat al problema del 2000 i que comença a ser anunciat amb ressons apocalíptics per experts en la matèria. En definitiva, i al marge d'altres consideracions, m'han de permetre que em plany amb amargura de la por i del fracàs que HAL va dur. Por davant la màquina que, inexorablement, es rebel·la contra el seu creador. Fracàs perquè ens ho posaven molt a prop i avui sembla estar molt enfora. Aquest és el llegat de HAL, gairebé res.

Llorenç Valverde,

Diari de Balears. 7 d'octubre de 1998

Tornar a l'índex d'En teníem més ...