Contra la privatització del coneixement

L'adveniment d'Internet ha suposat per molta de gent l'obertura d'un gran interrogant sobre el futur dels mètodes tradicionals d'educació presencial, en el sentit que la ubiqüitat virtual que la xarxa possibilita estalviaria als alumnes la feixuga tasca d'haver-se de desplaçar per escoltar les, gairebé sempre avorrides, explicacions dels professors ja que, si no fóra pels apunts, de deu vegades nou, no importaria anar a classe. Serveix per donar suport a aquesta hipòtesi la proliferació d'universitats i cursos, més o menys fantasmagòrics, que ofereixen tota casta de titulacions a través de la web, com si es tractés d'un paradigma que ha resoldre tots i cada un dels problemes associats a la formació i educació actuals. Està clar que l'educació a distància, amb Internet o sense, és un magnífic recurs complementari que dóna satisfacció a necessitats formatives de persones que, per les raons que siguin, no poden assistir a cursos presencials, però en cap cas aquesta pot ser una opció de substitució total i absoluta de l'educació presencial.

La majoria d'universitats del món ja fa estona que han endegat projectes que els permetin complementar la seva oferta educativa a l'empara de les possibilitats que ofereix Internet. En aquest sentit cal esmentar els objectius de projecte com el Campus Extens de la UIB que ha permès, d'una forma semipresencial i amb el suport efectiu de les tecnologies de la informació i de les comunicacions, que la UIB comenci a ser realment la Universitat de totes les Illes Balears. El mateix nom del projecte explicita que es tracta d'estendre l'abast de la Universitat més enllà del territori físic de les seves aules i, a la vegada, generalitzar l'ús de tecnologies de la informació i de les comunicacions en la seva metodologia docent. Aquest és un factor diferencial respecte d'altres projectes d'educació a distància, com el de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), que difícilment podria existir i fer la seva tasca si no fóra per les tecnologies i, sobretot, perquè comparteix la majoria del seu professorat amb les universitats presencials tradicionals del seu entorn, com la mateixa UIB. Per altra banda, aquesta situació, ben bé parasitària, constitueix una de les principals garanties dels ensenyaments de la UOC, ja que, fet i fet, el seu professorat és literalment el mateix de les universitats presencials, només que la seva tasca d'interacció amb els alumnes es fa a través d'Internet. Però aquest no és sempre el cas d'ensenyaments impartits a distància i que basen la seva qualitat en el fet d'emprar Internet com a vehicle, la qual cosa constitueix un indicador absolutament insuficient.

Doncs bé, resulta que el Massachusetts Institute of Technology, el mític MIT, s'acaba de despenjar amb un anunci revolucionari: han endegat un projecte que els permetrà, en el termini de deu anys, posar a Internet el contingut de pràcticament tots els cursos que imparteixen. L'accés a aquests materials serà lliure i gratuït i qualsevol persona o institució del món els podrà fer servir i adaptar a les seves necessitats, sempre i quan estiguin destinats a activitats no lucratives com són l'educació i la recerca. El president del MIT no es va estar de res en l'acte de presentació d'aquest projecte que du per nom MIT OpenCourse Ware (MITOCW) i, entre d'altres menuderies, va deixar anar que aquest no era un projecte d'educació a distància, ja que només es tracta de posar els materials educatius del MIT a la web, i que l'educació real necessita de la interacció entre professors i alumnes. Amb aquest projecte, els dirigents del MIT, que també té els seus propis projectes d'educació a distància, donen una resposta contundent i imaginativa a la qüestió que esmentava al començament i, a més, constitueix una aposta decidida per allunyar les classes d'un simple acte de lliurament d'apunts, deixant tot el seu pes en la interacció entre professors i alumnes.

Els promotors del MITOCW també esperen poder fer servir les possibilitats de la xarxa per establir una àmplia cooperació entre els docents de tot el món a través de l'intercanvi d'experiències realitzat a través de la web del projecte i han fet una crida a la resta d'universitats del món per tal que s'hi afegeixin. No s'estan d'argumentar que aquesta és la manera real d'aprofitar l'esperit cooperatiu d'Internet per combatre la privatització del coneixement que, segons diuen, està propiciant un ús tendenciós de les possibilitats de la xarxa. Tot i que no ho diuen explícitament, hom pot veure assenyalat amb aquesta afirmació més d'un projecte d'universitat completament virtual contra els que sembla disparar directament el MITOCW. No deixa de ser ben curiós que la iniciativa surti d'un centre privat d'excel·lència com el MIT, on les empreses capdavanteres del món paguen autèntiques fortunes per poder-hi tenir observadors del seus departaments d'investigació. Per cert, l'anunci tampoc no diu qui pagarà els deu milions de dòlars anuals que costarà el projecte en els seus primers anys de desenvolupament. Ja ho val.

Llorenç Valverde,

Diari de Balears. 11 d'abril del 2001

Tornar a l'índex d'En teníem més ...