La credulitat del 2000

George Bernard Shaw va escriure que la majoria de les persones d'avui som tan crèdules com n'eren la majoria de persones a l'edat mitjana, l'únic que ha canviat és la font d'autoritat per a la nostra credulitat. A l'edat mitjana, les persones creien en l'autoritat que emanava de la seva religió, que era l'encarregada d'explicar perquè les coses eren com eren i no d'una altra forma. Si algú se sortia d'estudi, atiaven tot d'una el foc, que tant podia servir per cremar les idees, cas de Galileu, com els que les tenien, si aquestes resultaven ser massa persistents, cas de Giordano Bruno. Avui, en canvi, creiem en l'autoritat de la ciència i la tecnologia de tal manera que acostumem a escoltar devotament els científics i tecnòlegs quan ens expliquen qualsevol cosa per la qual no hi hagi una explicació preestablerta. Això sí, s'ha perdut el costum de cremar els heretges, almenys en fogueres reals. El fet és que, tant abans com ara, el món ens resulta massa complex per poder entendre tot el que passa i per això, com un pur mecanisme d'autodefensa, estam paradoxalment disposats a creure el que sigui sempre que no se'ns demostri el contrari. D'aquesta manera hem arribat a refiar-nos tant del poder del sistema cientificotecnològic, que no tenim cap dubte sobre el seu abast il·limitat per resoldre el que sigui. Una mostra la podem trobar en els mitjans de comunicació on, de tant en tant, surt algun d'aquests savis oficials, dient que tot és possible, que només és qüestió de temps. La darrera d'aquestes aparicions va ser no fa gaires dies en un telenotícies i em va deixar ben regirat sentir dir, a un col·lega de Barcelona, que arribarà un dia que no caldrà ni veure ni llegir les notícies, ja que ens serien implantades directament mitjançant xips que els humans durem incrustats en el cervell. Així mateix, paga la pena dir que posava la fita enfora, d'aquí a cent anys, però mentrestant no sé si el meu col·lega és conscient que va donant arguments als Grans Germans en potència que hi ha per aquí i per allà, ensems que alimenta un catastrofisme tecnològic gratuït i innecessari. Catastrofisme o determinisme, tant se val, ja que hem arribat a creure que inexorablement tot, tant si és bo com si és dolent i molt especialment si és dolent, està a l'abast dels científics i dels tecnòlegs.

Aquest argument, el de la credulitat, pot ajudar a entendre controvèrsies divertides com la que està passant amb el conegut i manyuclat problema del 2000, associat a l'ús de només dos dígits per representar l'any a la data en els ordinadors primerencs i que pot fer que molts sistemes informàtics actuïn l'u de gener del 2000 com si estiguessin a l'u de gener del 1900, la qual cosa pot ser una font inesgotable de greus problemes, amb la xarxa elèctrica i tota casta d'aparells i serveis relacionats. És sabut que el ventall de prediccions dels problemes associats a aquesta circumstància va des del catastrofisme extrem d'aquells que creuen que el món —o la civilització actual— s'acabarà en el just moment de comenar l'any 2000; fins a aquells que estan convençuts que no passarà res de res. Al bell mig hi ha aquells que mostren la seva absoluta i total confiança en el sistema: «És impossible —diuen– que els informàtics no puguin arreglar aquest doi». Ja m'agradaria ja que aquests darrers veiessin recompensada la seva fe. Tanmateix, jo també tenc per costum llegir el que diu l'horòscop del meu signe del zodíac

Llorenç Valverde,

Diari de Balears. 10 de març de 1999

Tornar a l'índex d'En teníem més ...