La histèria del 2000

Entre l'esglai i la incredulitat, gairebé sempre quedava temps per concloure que, entre el menfotisme del «no passarà res» i la catàstrofe que pot suposar una apagada elèctrica d'abast mundial, hi havia tot un ventall de situacions intermèdies més plausibles, és a dir que segurament acabarà passant alguna coseta, però quedarà més a prop del no res que de catàstrofe total.

Ja fa algun temps que, després de sentir parlar-ne a dojo, em vaig començar a interessar pels detalls de l'anomenat efecte 2000, és a dir, pels problemes que hi pot haver derivats del fet que molts d'estris informàtics disposin només de dos dígits per representar l'any de la seva data interna. D'entrada he de confessar que, fins aleshores, aquesta història m'havia semblat poc més o manco que una immensa xorrada, una cosa com ara un intent de provocar un estat d'histèria tecnocol·lectiva, però davant la insistència d'experts qualificats i aparentment assenyats, vaig començar a arreplegar informació solvent sobre l'abast del problema. Fet i fet, no vaig estar gaire a començar a entendre que la seva magnitud era considerable i que, en bona part, és insoluble, almanco des d'una perspectiva mínimament racional. Des d'aleshores, cada vegada que algú m'ha interrogat sobre aquest assumpte, li he engaltat una contarella truculenta en la qual, a base de simples arguments tècnics, es descriu un alarmant i alarmista escenari sense energia elèctrica a escala global a partir de les primeres hores de l'any 2000. Aquesta situació seria fruit del fet que les centrals elèctriques de tot el món, especialment les nuclears, deixarien de funcionar per culpa de l'efecte 2000, que podria afectar un caramull de petites parts irrellevants, però en una quantitat tan nombrosa que obligaria a una prudent aturada preventiva, si hi són a temps. Avui no entraré en els detalls d'aquesta contarella que, ben explicada, té un aire de consistència, versemblança i inevitabilitat que, en no poques ocasions, ha deixat esgarrifats els meus interlocutors. Com que tampoc no es tractava d'amargar la vetllada a ningú, sempre hi acostumava a afegir un somriure final que pretenia, i de vegades aconseguia, escampar un cert aire de dubte sobre la seva seriositat. Entre l'esglai i la incredulitat, gairebé sempre quedava temps per concloure que, entre el menfotisme del «no passarà res» i la catàstrofe que pot suposar una apagada elèctrica d'abast mundial, hi havia tot un ventall de situacions intermèdies més plausibles, és a dir que segurament acabarà passant alguna coseta, però quedarà més a prop del no res que de catàstrofe total.

Doncs bé, avui per avui, si hagués de tornar a contar aquesta contarella de la fi de la civilització, tal com l'entenem ara, per mor de l'efecte 2000, no estic segur si seria capaç de fer aquest final del somriure foteta escampador de dubtes. El somriure, i una bona part de les rialles, van desaparèixer de cop en sec quan, irresponsablement, em vaig entretenir a llegir les condicions particulars d'una assegurança de cotxe que acab de subscriure. La clàusula d'exclusió que em va produir l'esglai diu, si fa no fa literalment, que «Com a delimitació del risc cobert per la pòlissa s'aclareix expressament que l'abast de la present assegurança no comprèn les pèrdues, danys o perjudicis, despeses i responsabilitats de qualsevol natura que tenguin relació directa o indirecta amb l'ús, operació o aplicació de qualsevol equip electrònic, sistema informàtic, programari, programa o procés electrònic, quan aquells siguin causats pel canvi de data a l'any 2000 (canvi de mil·lenni) o qualsevol altre canvi que impliqui una modificació de data; així com qualsevol canvi o modificació de o en un equip electrònic, sistema informàtic, programari, programa o procés electrònic relacionat amb qualsevol canvi de data». O sigui, que l'efecte 2000 ja m'ha colpejat, si més no, amb el contingut d'aquesta clàusula. Està clar, per altra banda, que en el món de les assegurances, on toquen ser molt i molt previsors, no es deixa res per verd, fins i tot en aquest cas d'una vulgar i corrent assegurança per un cotxe que, per afegitó, no és cap meravella de la tècnica; per no ser, no és ni nou, ja que té més de cinc anys. Per consegüent, un cop vistes les molèsties que es prenen les companyies d'assegurances per esquivar responsabilitats, si vostè encara creu, com jo creia temps enrere, que això de l'efecte 2000 és una xorrada, més val que s'ho faci mirar. Queda l'altra possibilitat, la de creure que aquestes coses només passen a segons qui, és a dir, a aquesta gent que sembla tenir una espècie d'imant per tota casta de problemes; però, per si un cas, costa ben poc telefonar a la companyia d'assegurances i demanar si ells també els aplicarien aquesta clàusula d'exclusió. Si els diuen que no, ho demanin per escrit, ja que les paraules són molt i molt volanderes... Val a dir que també poden no fer res i seguir tan tranquils com fins ara. Tanmateix, no hi podran fer gaire cosa.

Llorenç Valverde,

Diari de Balears. 8 de setembre de 1999

Tornar a l'índex d'En teníem més ...

All rights unreserved 2003.