Presentació

Pensar i escriure

Pensar i parlar, de vegades fins i tot en aquest ordre, seria segons G.E. Rawlins, professor universitari americà i autor de diversos llibres de divulgació informàtica, la motivació essencial que mou a la majoria d'aquells que han triat una professió com la seva, la qual és també la meva. Per descomptat que subscric i faig meva aquesta afirmació i, si hem de fer cas al que diu Llorenç Capellà en el més que benvolent pròleg, aquest llibre significaria una passa endavant en aquesta manera de fer, en tant que seria el fruit visible d'un continuat “pensar i escriure, de vegades fins i tot en aquest ordre” materialitzat, en forma d'article d'opinió, setmana darrera setmana des de ja fa molt de temps. El cert és que, independentment de com s'hagi produït la seqüència d'aquestes dues accions, el que segueix és, en essència, un recull de reflexions, la majoria d'elles inspirades des del món de la tecnologia en general, i de la informàtica en particular, i que ha anat publicant, en la seva gran majoria, el Diari de Balears en el període que va des de finals d'agost de 1998 fins el final del 2001. Diríem que no és cap casualitat que les meves col·laboracions regulars amb el Diari de Balears comencin, justament, els mateixos dies que sortia per primera vegada l'edició digital del Diari, en la qual vaig tenir la sort de participar-hi de forma activa en els detalls tècnics de la seva elaboració.

Després de fer una primera selecció dels articles destinats a formar part d'aquest llibre i com que encara en quedaven molts, vaig demanar ajuda a molta de gent per tal de fer una tria més acurada. He de dir que vaig topar amb un grup d'amics molt benvolents, atès que no m'han ajudat gaire en aquest procés de decisió en no trobar-ne gaires per llevar, la qual cosa no treu que no els estigui molt i molt agraït pel seu interès i temps. Per consegüent, varem decidir que aquells articles que havien passat el primer filtre i que finalment no anassin en el llibre, quedarien accessibles des de la web http://lvalverde.net la qual cosa, sigui dit de passada, acabaria per donar-li el to tecnològic que sembla que ha de presidir una publicació com aquesta (A part de la bravejada que significa dir: “En teníem més, però no hi cabien!”). També he de dir que de les deu unitats temàtiques -capítols- en les quals han quedat finalment agrupats els articles triats, els tres darrers no són estrictament de motivació tecnològica, ja que estan conformats per històries i fets de la vida quotidiana que mereixien ser explicats. En els altres hi ha una crònica indirecta -per força, no exhaustiva- d'allò que ha anat passant en el decurs d'aquests anys en un món tan apassionant, canviant i intrusiu com és el món de les tecnologies de la informació, altrament dites noves tecnologies. Intrusiu fins el punt que n'hi ha que s'atreveixen a parlar de que, la del nostre temps, és una cultura tecnològica, sense tenir gaire en consideració que, fet i fet, totes les cultures ho són de tecnològiques ja que, sense tecnologia, no n'hi podria haver de cultura. La qual cosa agafa rivets de tragèdia si, a més, si es tracta d’una cultura minoritzada com la nostra, donat el fet que la supervivència d'una cultura i de la llengua que la defineix depèn també de les coses que en ella es diuen, en tant que d'aquesta forma queda ben palesa la seva capacitat per adaptar-se a la innovació.

Aquest llibre existeix gràcies a la idea inicial i impuls subseqüent d'en Climent Picornell. En Toni González ha carregat amb el paper d'esforçat editor. La llista d'agraïments seria, però, molt llarga i, com que les persones afectades ja ho saben, he decidit no fer-la explícita, excepte pel que fa a les persones anònimes que, com a lectores, donen sentit a la tasca d'escriure. Com a una de les més representatives de totes elles, però, m'escau assenyalar una de les més fidels i constants seguidores i que ho fa a través d'un servidor d'Internet instal·lat en un ordinador que té un nom, manllevat de Poe, tan suggestiu i regirador com és Gordon Pym. Gràcies a totes elles per la seva confiança i per compartir el desig i la voluntat que la nostra aventura col·lectiva comuna no hagi de patir truculències com les de les aventures de Pym.

Llorenç Valverde